Blog

Diuen que tota gran ciutat és en realitat dues ciutats. Una, la més evident, és la dissenyada per arquitectes i urbanistes, construïda sobre pedra i formigó. La segona, no menys important, és la ciutat que es construeix a partir de les paraules, sobre paper, la qual es va teixint des dels fils de la ficció, dels seus autors, per acabar existint de forma real i paral·lela a la ciutat dels sentits.

Això passa a París -què serien les seves galeries i passatges si no estiguessin adornats pels poemes de Baudelaire o per la prosa de Cortázar? -, passa a Londres -capital de Shakespeare, de Jane Austen, de Dickens- i sens dubte passa a Barcelona.

La capital catalana és la ciutat de Gaudí i de Cerdà, però és també la ciutat dels autors que l’han feta immortal.

Aquí et suggerim tres llibres fonamentals que hauries de llegir per viure les dues bandes de la ciutat.

Res, Carmen Laforet
«Per dificultats en l’últim moment per aconseguir bitllets, vaig arribar a Barcelona a mitjanit, en un tren diferent del que havia anunciat, i no m’esperava ningú». Aquest és el memorable inici d’una de les novel·les més importants de la narrativa barcelonina i la primera guanyadora del premi Nadal.

La història és narrada per l’Andrea. Ens explica la seva arribada a Barcelona, la seva vida asfixiant en un pis del carrer Aribau, l’ambient de la postguerra, la seva vida universitària, les seves aventures, els seus descobriments, les seves pors, els seus amics. En aquest sentit, és com si una altra estudiant universitària us oferís un tour guiat per aquesta Barcelona del segle passat que, almenys en alguna mesura, segueix existint.

La ciutat i els seus espais són essencials en Res; Carmen Laforet no els utilitza com a simple “ambient”, sinó que els proposa com un altre gran personatge en el qual es reflecteix la vida i el pensament de l’Andrea.

Amb una prosa àgil i plena d’imatges, l’autora sembla donar pinzellades ràpides en les que tots els dubtes, emocions i angoixes d’una jove queden foses a les llavors de la ciutat, fins retratar-se en ella.

La plaça del diamant, Mercè Rododera
«Una novel·la poblada d’éssers innocents, atropellats per la sinistra criminalitat d’uns i altres», segons la descriu l’escriptor Enrique Vila-Matas. La plaça del diamant és potser l’obra culmen de Rododera.

Es narra la història de la Natàlia, la “Colometa”, una dona infeliçment casada a través de la qual l’autora intenta retratar moltes dones que es veien obligades a viure camins que no volien. La narració està emmarcada en la Barcelona de la Guerra Civil (incloent-hi els anys previs i els posteriors).

Encara que sembli una novel·la llunyana, en realitat no és més que un llibre sobre la recerca de la identitat. Què més actual que això? En el fons tots som una mica “Colometes” buscant-nos a nosaltres mateixos en una ciutat de places, rambles i ports.

La ciutat dels prodigis, Eduardo Mendoza
«L’any en què Onofre Bouvila va arribar a Barcelona la ciutat estava en plena febre de renovació», així comença la novel·la que en les seves pàgines posteriors demostrarà ser precisament això: un dibuix de com l’autor recorda els canvis i la renovació de la ciutat.

Tota ciutat ho és en un temps. L’interessant d’aquest llibre és oferir una visió -no històrica, sí novelada- de Barcelona estirada en els seus anys de canvi, com un retrat fet amb vídeo en lloc de pintura.

Onofre Bouvila és el narrador de la història. Al costat d’ell anirem avançant entre relats que dibuixaran amb les seves petjades la ciutat. Onofre és un pobre repartidor de pamflets que intentarà acumular riquesa amb mètodes astuts però despietats. La seva veu serà el cristall a través del qual veurem la ciutat i els seus canvis.