Blog

Portàvem temps esperant-la. És la mítica, anual i incomparable convivència d’esquí. I aquest any va caure a Vallnord, Andorra. L’assistència va ser molt majoritària, d’unes 40 persones, de les quals no tothom va esquiar. Alguns van preferir passar el cap de setmana de compres i visites culturals a Andorra La Vella, alguns altres van esquiar dissabte i van descansar diumenge, però la majoria va esquiar els dos dies. S’ha de dir que el temps va ser millor que el pronosticat, i el segon dia tots els esquiadors experts van coincidir que feia temps que no esquiaven amb tanta bona neu.

Per a l’esquiada es van fer grups depenent del nivell. Aquest any s’estrenaven tres esquiadors, que gràcies al sacrifici d’alguns de nosaltres i a un professor contractat, el segon dia ja baixaven blaves a bon ritme. Lamentablement, un d’ells es va lesionar. Respecte als esquiadors més experimentats, mereix una menció especial “la feina feta” a la pista de La Comellada, una negra amb bamps i neu verge que va ser la sensació de l’esquiada, com també alguns forapistes i el trenet.

Alguns defineixen la convivència d’esquí com un pla que sempre és un èxit, malgrat el temps que faci, els contratemps, les cinc hores de tornada degut al trànsit…Són dos dies que es passen fora amb gent que normalment veus dins del Col·legi Major, i mentre això trenqui amb la rutina i serveixi per desconnectar sempre s’agraeix.