Blog

Si algú tingués l’encàrrec d’escriure un article sobre els residents de Pedralbes Barcelona de ben segur que recorreria a la metàfora dels personatges. Segur que l’articulista tractaría d’escriure amb gràcia que pels passadíssos del Col·legi Major ronden una gran varietat de personatges.

Probablement posaría un parell d’exemples. Parlaria de bons i dolents. De princeses i de dracs. De vespres i matinades. No n’estic segur, però probablement traspassaria el llindar de la ficció. Però, quantes metàfores es poden fer comparant els residents de Pedralbes amb personatges de ficció? Sens dubte, més de les que imaginàvem. O això es el que va demostrar ser La Nit dels Oscars. Es tracta d’una de les nits més esperadesde l’any degut a la fauna col·legial, afamada de riures i necessitada de teràpies anti-estressants davant la inminent arribada dels exàmens finals. L’event consisteix en la mostra d’un video compost per diferents talls de pel·lícules que relacionen a cadascun dels residents amb un personatge o fragments de films, units per alguna semblança física o per alguna característica de la seva personalitat. Així, vam ser espectadors de la transformació d’en Pau Borrell en el mag protagonista de Willow, d’en Francesc Bové en la temerosa profesora Umbridge de Harry Potter, o de la semblança entre el Mossén Riocabo i en Gargamel, el malvat dels Barrufets. El film, produït per en Marc Crosas, en Sergi Torrent, en Joaquín Aguinaga i en Juan Andrés Gea va ser aplaudit per la crítica. El públic, en general, s’ho va passar d’allò més bé i els experts més professionals van titllar la nit com “una d’aquelles de les que es queden a la retina”.

Sens dubte, va ser una nit bohèmia i divertida que va aconseguir el seu objectiu: crear un bon ambient de riures i companyerisme que ens prepara i ens precedeix pels tambors de guerra dels exàmens. La Nit dels Oscars va deixar a Hollywood enrere per fer-se un lloc en l’Olimp del cinema. Els personatges van fer la resta.